El públic observa en escena una persona posant cinta sobre el sòl. A poc a poc es dibuixa en l’espai una sala d’estar com en el film Dogville. El que seguix a este acte és l’intent de viure i habitar este espai tancat. En Futile Act of Domestication es parla a través del llenguatge corporal, mitjançant articulacions que murmuren i mans que tremolen, per a expressar tot allò que no cap entre quatre parets i tot allò que escapa també a les paraules.