Espacio Inestable

20 de maig | 12h- 14h | 17h-19h

El Certamen Coreogràfic 10 Sentits revalida el caràcter genuí que té entre les competicions de dansa a escala internacional, tant per la qualitat de les opcions a competició com pel volum de propostes rebudes, que cada any se superen i sumen més de 350 sol·licituds procedents de tots els racons del món.

Tot i el component internacional que caracteritza la trobada, enguany, com a excepció per a garantir l’assistència de totes les seleccionades a concurs, la convocatòria es fa a propostes del territori estatal. Una decisió que el festival ha resolt així en tindre en compte les circumstàncies que provoca la crisi sanitària i la limitació de mobilitat entre països.

L’originalitat, la qualitat i els nous llenguatges de moviment continuaran intactes i marcaran les notes principals de la trobada, que enguany es fa en Espai Inestable.

El jurat, que el componen Roberto Fratini, dramaturgo y docente en Institut del Teatre; Juan Pablo Soler, director del Teatro Circo Murcia; Teresa Lasheras, dirección de artes escénicas y música Museo Universidad de Navarra; María José Mora, directora artística de Dansa València; y Guillermo Arazo, director artístico Espai la Granja decidirà quina de les huit vibrants propostes finalistes és la guanyadora. A més, Espai Inestable concedirà el premi MIGRATS, que seleccionarà una de les peces per a participar dins de la programació de MIGRATS 2021.

Angel Garcés

VAMOS [12’]

«Són manies que tinc des dels sis, set anys. Coses que vas fent inconscientment perquè estàs immers dins de la teua bambolla… vas agafant eixos rituals estúpids per a tindre la sensació d’estar centrat en alguna cosa.» Rafael Nadal

La Basal – Rocío Barriga i Luna Sánchez

Quiral -1,5m- [13’]

Quiral -1,5m- és una proposta coreogràfica que busca diferents identitats dins d’un mateix ésser. Com seria conviure amb elles, com seria descobrir que el que pareixia idèntic i afí a tu, pot arribar a convertir-se en el teu més gran adversari. D’eixa manera, dos cossos construïxen una sòlida unitat, compartixen espai i temps i s’ajunten a través de les mans, la «zona roja», a la qual cosa l’ull s’ha desacostumat en la nova normalitat.

Marina Fueyo

Invitación matutina de la perturbación [12’40’’]

Un espai convertit en sistema defectuós que dictamina, mitjançant la pertorbació, l’existència afable de qui hi conviu. Éssers innocents sense records que s’adeqüen al sistema deficient, producte d’unes conseqüències desconegudes. Adaptar-se al sistema serà l’única condició.

Elena i Iván

FI DU [15’]

Una relació no qualsevol? Comunicació a través del cos, sinceritat a través de la mirada i confiança a través del silenci. Què és el que busquem, quines són les nostres fronteres? Respirar el caos i l’orde. Dos cossos disposats a caure, a saltar al buit, a entrar en un somni i que els arrepleguen. Res més lluny de la realitat, l’anhel emocional i físic marcat per la situació social ens fa volar més enllà de molts horitzons.

Cia. Silvia Batet

Oblivion [14’]

Oblivion és una paraula que en anglés significa oblit, amnistia o perdó; és un lloc de transformació situat entre el dol i el buit, entre el record i el no-res. En eixe sentit, és la representació de creuar una frontera, des d’allò conegut cap a un més enllà encegador, inexplorat. Oblivion podria ser una imatge del purgatori clàssic, tal com el descriu Dante en La Divina Comèdia: el lloc de transició per antonomàsia, condicionat per la idea del cercle, per la de l’etern vagar dels cossos en l’espai; com si en el fet de desplaçar-se a través de l’espai hi haguera en últim terme un «deixar anar», una renúncia a tot el que ens lliga al patiment: records, desitjos, identitat. Vagar, vacare en llatí, significa anar d’un lloc a altre sense parar en cap banda, però també ‘estar buit’.

Iron Skulls Co

Un último recuerdo [15’]

Un último recuerdo és un treball que aborda l’oblit i la transformació com a procés de creació, on la memòria i la confiança es transformen en dansa, una dansa que ens parla de l’oblit, de les experiències que intentem ocultar-nos per a tractar de cobrir alguna cosa més profunda, per a poder evitar, així, el conflicte.

laSADCUM

The Lesson [15’]

A través de mecanismes d’apropiació i collage, THE LESSON funciona com un «found footage» coreogràfic que pensa el nostre comportament en l’era post-internet.

Col·lectiu Glovo

MAPA [13’]

Mapes d’altres cossos, Intercepta la línia, Continua, estàs dins, No temes, la Naturalesa avorreix el buit, Com ones de l’oceà volent ser oceà, Així som, Continua, Segueix-me, Jo et seguisc.

PEÇA CONVIDADA

ENTERTAINMENT és una peça en format tríptic que es desplega en tres capítols:  «Mandala», «Fractal» i «Tòtem». En el projecte, a partir de la fisicalitat es construïx un plantejament que suggerix la possibilitat que l’estat contemplatiu potser no es distancia tant del simbòlic antagonista, l’entreteniment. La frontera estreta entre les dos maneres de percebre seria el lloc on es desenvolupa el projecte, un espai de potències, ambigüitat i paradoxes que funciona com a detonant i punt d’inflexió. En el primer capítol, «Mandala», es presenta un cos en pausa, fora del temps, suspés, en si mateix. En espera, potser, que arriba el moment just per a actuar. Cada moment té infinites possibilitats que no ocorren fins que hi ha un observador. En «Mandala» es genera un cos indefinible, indomable, fragmentat en parts innombrables. Un ens limitat que, no obstant això, conté totes les identitats.