La Mutant Espai D’arts Vives
20 de setembre | 12:00h-14:00h/17:00h-20:00h
20 de setembre | 12:00h-14:00h/17:00h-20:00h
Des de 2015, el Certamen coreogràfic 10 Sentidos, cada any, és una trobada clau dins el programa del Festival 10 Sentidos. En cadascuna de les edicions, la direcció artística del Festival selecciona vuit creadors de dansa d’entre més de 300 propostes rebudes d’arreu del món, amb l’objectiu de destacar nous llenguatges i oferir nous paisatges en el camp de la dansa contemporània. El Festival 10 Sentidos aposta sempre per una programació on hi conviuen artistes consagrats i nous talents i, per això, aquesta trobada coreogràfica s’ha convertit en una plataforma referencial per a impulsar i projectar el treball de coreògrafes i coreògrafs emergents de tots els continents.
En la cita de 2020 es mostraran vuit vibrants propostes de la dansa més actual de tot el món. Originalitat, qualitat i nous llenguatges de moviment seran les notes principals d’aquesta trobada que se celebra enguany a La Mutant. D’altra banda, el programa del Certamen 10 Sentidos 2020, en si mateix, guarda una estreta relació amb el lema d’aquesta edició del Festival, ja que les vuit propostes vénen de la mà de vuit creadors i creadores joves del panorama internacional de la dansa.
El jurat del Certamen coreogràfic 10 Sentidos 2020 està compost per Roberto Fratini, Marc Olivé, Lorenzo Pappagallo, Gaston Core, Marta Banyuls, Mar Jiménez e Inma García.
Strange Strangers | Out of the blue
Out of the blue gira al voltant de la realitat dels nostres somnis. L’obra mostra les conseqüències de l’ansietat pel futur a través dels somnis: com de real és el nostre inconscient? És un viatge que alterna l’acte de despertar i el de dormir a través de les ballarines, on ordre i caos col·lideixen mostrant experiències que solem ignorar. Les ballarines i el públic s’embarquen en un viatge de caos estructurat en el qual les experiències personals d’ansietat es transmeten a través de l’esgotament causat per la repetició de moviments.
Kenji Shinohe | K(-A-)O
La peça trata la simbolització dels sentiments. Basant-me en les meues experiències vaig sentir que les expressions emocionals humanes s’empobreixen en la societat de la informació. Encara que estiguem feliços o tristos durant una comunicació, en internet, podem tindre una cara neutral o fingir una altra emoció que no sentim en aquell moment. Però normalment enviem emoticones i símbols d’acord amb els nostres sentiments. En fer-ho, totes les infinites expressions i emocions d’un ésser humà es tornen més pobres i menys complexes. K(-A-)O és una pregunta per a tu: com podem tornar als nostres sentiments?
Jacob Gómez | Meohadim
Meohadim és una peça que parla de la connexió entre 5 dones. Aquestes interpreten les 5 germanes del coreògraf. La peça parla sobre la connexió entre elles. Ulls que parlen, moviments accelerats i pausats que es contrasten entre si. El moviment està creat a partir de vivències pròpies de les ballarines i de records de les seues vides. El coreògraf vol donar a entendre que la vida cal sentir-la sempre amb una mica d’humor. És per això que ressalta un cant a la vida, una frase determinant en els anys 80: Girls just want to have fun.
Melisa Calero | Abducida
—
Catarina Casqueiro y Tiago Coelho | Mattik
Creiem que el planeta seria un lloc molt millor per a viure si la gent s’hi preocupara realment. Desafortunadament, els diners són el gran trofeu de tots els temps i les coses que realment importen s’estan extingint a la velocitat de la llum. La nostra obra s’inspira en els milers d’espècies que han estat delmades per la negligència dels humans, que esdevenen el veritable diable d’aquest paradís.
Kaiho’ | Subdued
Subdued tracta d’un home, o més aviat del seu cos, que té les lluites més grans amb la tasca més simple. Els objectes que l’envolten el sotmeten i juguen amb la seua ment, fet que obliga el seu cos a expressar aquests sentiments excessius. Té problemes per a entendre el que el seu cos està fent i com més intenta controlar-lo, menys impacte té en ell. Això també es trasllada cap al públic, que és testimoni d’un cos transformador que pren formes antinaturals. Una cosa tan trivial com obrir una ampolla d’aigua pot ser una burla quan el teu cos no fa el que la teua ment li ordena.
Lunatics and poets | I am a poem, there is no way out
I am a poem, there is no way out té lloc en un món de sombres de veritats ocultes. L’obra és una profecia del que succeeix si no podem definir el que veiem; el desconegut es converteix en el conegut, l’invisible en el visible i l’anònim es revela. El duo és un somni sense fi on el que veiem i sentim es redefineix constantment, un diàleg íntim entre la identitat i l’anonimat, dues coses oposades aparentment en conflicte. L’actuació està dirigida i ambientada en la poderosa literatura de Charles Bukowski.
Ángela Carbajo & Rosa Sanz | CuCú
Distància i temps; qüestió de l’ara. Mesures de trobada entre persones. Les distàncies, passos en el temps controlats en mesures de l’espai creat. Moviments a la recerca de llocs, posicions i trobades impulsades per emocions, sensacions, canvis o ruptures. El rellotge mesura un futur incert. Tot en la mesura concreta, tot és ballat.
Companyia invitada:
Colectivo Banquet | Prepárate
Vaig arribar, vaig veure i vaig véncer, són paraules que ens segueixen per tots els llocs on anem de manera sigil·losa, com un linx quan ataca a la seua presa. Guanyar és l’objectiu que ens omple de medalles, que ens fa destacar davant la resta i ens converteix en únics. Abans de qualsevol véncer està veure, conéixer l’entorn, planejar l’estratègia i buscar els punts febles de la resta, per a tindre el camí de l’èxit més fàcil. Però el més important és arribar-hi. Situar l’assoliment en el final i no en l’inici, és l’error que a molts ens han ensenyat com a correcte.
