Estación de Joaquin Sorolla (València)

Estación del Norte (València)

Estación de Atocha (Madrid)

Estación de Sants (Barcelona)

3 de mayo | 12:00h

Un viatge de la mà de les artistes Paula Bonet i el seu col·lectiu La madriguera, Marta Negre, Anaïs Florin i Juan Díaz-Faes per les estacions de tren de les tres principals capitals espanyoles: València (Estació del Nord i Joaquim Sorolla), Madrid (Estació Almudena Grandes) i Barcelona (Estació de Sants). Les seues obres exposades les visitaran passatgers, acompanyants, treballadores i treballadors, visitants, curiosos. Qualsevol és susceptible de participar en la immersió que suposa cada una de les peces, creades al voltant del concepte L’AMOR, lema del Festival 10 Sentidos en el 2022.

El projecte aconsegueix connectar les nostres ciutats a través de l’art i de les emocions. L’amor, present en totes les obres des de concepcions i visions, tant formals com plàstiques, molt diverses, conviuen en un espai de pas. Ací precisament, en les estacions de tren, on hi ha tantes trobades, comiats, anades i tornades i, per tant, l’amor hi és molt present de forma quotidiana, es deté la present proposta, que convida a parar, a contemplar i a reflexionar.

Estación de Sants (Barcelona)

La Madriguera (Helena Laguna, Jana A. Abril y Paula Bonet)

En un lloc de pas com és l’Estació de Sants, trenquem amb el més gris de la cosa quotidiana amb una imatge que posa en joc una manera de relacionar-nos que no sol formar part del trànsit diari de l’estació.

La peça és un acostament a una concepció de l’amor en la qual no tot val i que trenca amb les regles i el camí marcat. En l’amor no hi ha imposicions ni jocs de poder. Partim del clàssic joc de Twister i els entrellaçats i connexions que genera. Ens inspirem en la seua forma, en l’espai que ocupa en el terra i en la seua naturalesa per a xafar-lo. Trenquem amb la seua estructurada quadricromia i la invertim perquè el mateix sòl tinga cabuda en l’obra. Entrellacem no sols persones sinó també colors: els elements s’abracen, s’acaricien, se separen, es miren i formen un tot que muta com muten diàriament cada un de nosaltres i muten els nostres afectes.

Abandonem la idea d’amor romàntic i les maneres de relacionar-nos amb què vam créixer, remarquem que només sí és sí, que l’amor s’ha de cuidar, que va més enllà del nucli de la parella convencional i que si el convertim en un dels centres de la nostra existència, serà més rica i completa.

Estación de Joaquín Sorolla (València)

Anaïs Florin

El abrazo (Me cuidan mis amigas, no la policía) consisteix en la instal·lació d’una imatge de gran format sobre estructura de metall en l’estació Joanquim Sorolla. La peça planteja posar el focus sobre els vincles afectius que es generen dins de processos col·lectius que donen lloc a xarxes de suport forts que sovint són les que possibiliten la continuïtat d’uns certs moviments. Pensar l’amor com una oportunitat per a ampliar la nostra capacitat de construir davant l’adversitat i des d’un nosaltres complex, heterogeni i situat.

Anaïs Florin (Cannes, França) resideix a València en l’actualitat. La seua pràctica artística s’inscriu principalment en l’àmbit de les pràctiques en context, i té un interés especial en els relats, memòries i lluites associats a les transformacions territorials.

Estación del Norte (València)

Marta Negre

En una societat en la qual la intel·ligència artificial, el big data i els algorismes evolucionen a una velocitat multiplicada exponencialment en temps i ús, el ritual afectiu muta en la praxi. El concepte d’amor orgànic és substituït per una recreació digital a través de lents que anul·len tot tipus de contacte o connexió física-afectiva, expandint el cos físic a un cos de dades. BIG_LOVE_DATA proposa una reflexió ficcionada sobre les reminiscències de l’amor obsolet a través d’una posada en escena d’estètica retro-futurista i tocs distòpics.

Marta Negre és artista visual. En les seues càpsules audiovisuals reflexiona sobre l’influx d’uns certs paradigmes de pensament en la nostra societat. Amb un marcat caràcter experimental, el seu treball vol abordar la crisi de la identitat contemporània; revisita i genera noves relectures d’autores i autors a través de narratives audiovisuals actuals.

Estación de Atocha (Madrid)

Juan Díaz-Faes

Amb una mirada poc pretensiosa cap a la creació artística i un llenguatge visual divertit, aconsegueix donar vida a amables personatges gràcies a formes geomètriques, línies i patrons bulliciosos.

Nascut a Oviedo, Juan Díaz-Faes va créixer dibuixant abans d’estudiar Belles Arts a la Universitat de Salamanca i ha desenvolupat la seua carrera en el disseny gràfic, la il·lustració i el muralisme.

Des del 2017, llocs com Miami, Austin, Guangzhou, l’Uruguai, Hamburg o Madrid, compten amb els seus grans murals, i ha exposat a París, Madrid, Barcelona, Taipei o Hamburg, entre altres. A més, el seu treball forma part de la mostra del museu Espacio SOLO de Madrid.

OBRA Pitarras: El vi de pitarras és un vi casolà i fet amb amor. Vi de casa o Wine House, com la cantant. L’esfera sobre el cap en recorda el pentinat, però també és un exercici d’equilibri impossible en l’escultura. Tot el pes sobre els nostres caps.