Val la pena una vida sense cultura?

Quin paper juga la creació cultural en un món tan hiperaccelerat com el que habitem? Quins racons pot habitar l’art i la reflexió en un entorn que exigeix instantaneïtat constant, en un ecosistema en què només existeix l’ara? ¿Com deixar-se dur per la imaginació, la meravella i la possibilitat si al nostre voltant triomfa un utilitarisme salvatge? ¿Seria possible viure sense cultura al nostre voltant? I, si fora així, ¿valdria la pena travessar una existència en què no hi haguera espai per a la creativitat?

Modera: Lucía Márquez

Participen: Alberto Feijóo, Cristina Celda i Tono Vizcaíno

Lucía Márquez diu per ahí que és una periodista llicenciada per la Universitat de València, però en realitat al que es dedica és a llegir, parlar i escriure sense parar (de tot, en general, i d’assumptes culturals, siga això el que siga, en particular). Actualment, col·labora amb diversos mitjans de premsa escrita i audiovisual. A més, està fent la tesi doctoral sobre els nous discursos socials al voltant del treball.

Alberto Feijóo (Alacant, 1985) és un col·leccionista, acumulador, aprenent i artista visual interessat en el camp de la fotografia i en la seua relació amb altres disciplines com el collage, la instal·lació, el disseny i la publicació de llibres. El seu treball ha sigut exposat en IVAM Centre Julio González Valencia, Centro Conde Duque Madrid, LABoral Centro de Arte de Gijón, Centre Cívic Can Felipa en Barcelona, Fotomuseum Winterthur o The Photographers’ Gallery en Londres.

Cristina Celda és llicenciada en Ciències de la informació, periodisme, per la Universitat Politècnica de València. Màster en Direcció de Comunicació i Noves Tecnologies per la Fundació COSO. Exerceix com a directora de comunicació en la Fundació Mainel des del 2005. A més, actualment estudia un grau d’Història de l’art. En 2021 obtingué un diploma en Enfocament Transversal de la Cultura en la Cooperació Internacional i per al Desenvolupament Sostenible per la Universidad Complutense de Madrid.

Tono Vizaíno és llicenciat en Història i doctor en Arqueologia per la Universitat de València. El seu àmbit d’especialització és l’arqueologia pública; en particular, l’estudi dels usos i els significats que el passat i el patrimoni tenen per a la societat del present. Ha treballat en institucions com el Museu de Prehistòria de València, el Consell Europeu d’Investigació de la Comissió Europea o l’Acadèmia d’Espanya en Roma. Actualment, treballa d’autònom en l’àmbit de la gestió del patrimoni i els museus.